14 d'abril de 2019 Escoles Feministes

Pensament

Per una educació que posi el pensament crític al centre, un pensament que transiti de l’alienació 2.0 al pensament crític conscient i radical, col·lectiu i compartit, respectuós amb els processos d’aprenentatge de totxs i dirigit al gaudi intel·lectual i a la transformació social.

Introducció

L’eix del pensament és un eix que transita de l’alienació de la cultura neoliberal al pensament crític feminista. Educar en pensament crític és un dels mantres que mestres i famílies ens repetim sense parar a l’hora de pensar en el model d’escola que volem per als nostres fills i filles. La nostra societat actual, però, hi actua en contra. Patim de sobresaturació d’informació, de manipulació mediàtica, de miratges tecnològics, de tota una bateria d’eines que ens impedeixen posar-nos en alerta crítica per qüestionar un sistema que precisament es troba en ple colapse ètic i material.

En aquest context, els feminismes són uns dels moviments crítics més potents de l’actualitat, el que ho està sacsejant tot: des de la filosofia fins a la ciència, des de l’economia fins a la política, des de la sala d’estar fins a la plaça pública. Alhora, la crítica feminista té uns trets característics que li donen una força tan sols equiparable a la del moviment obrer dels segles XIX i XX: en primer lloc, el pensament crític feminista està fent prendre consciència a totes (i a tots) de la pròpia presa de consciència. És un procés de desalienació que s’inicia sovint amb els greuges de gènere que ens donen aquell cop al cap que ens fa mirar el món d’una altra manera. A partir d’aquí ens submergeix en una roda imparable d’epifanies compartides que genera ànsies de saber, d’autoformar-se i de continuar investigant. En segon lloc, es tracta d’una presa de consciència i d’un aprenentatge col·lectiu, ple de complicitats i processos compartits. I, en darrer lloc, es tracta d’un pensament crític situat que, dins l’inaturable procés presa de consciència i aprenentatge permanent, respecta els diferents punts de partida, ritmes i tempos de cada individu i col·lectiu.

Pràctiques educatives

Com traslladar aquesta actitud de la crítica feminista —radical, compartida i constructivista— a les aules? Amb quins plantejaments, pràctiques i/o experiències concrets?

  • Amb deconstrucció: promovent l’exercici permanent d’avaluació personal per desaprendre, identificar i eliminar els marcs patriarcals i masclistes, capitalistes i classistes, colonials i racistes, normatius i capacitistes… i tots aquells que ens modelen i naturalitzen en nosaltres qualsevol sistema d’opressió i discriminació.
  • Amb continguts: educant en coneixements substantius d’aquells significats i experiències reals o imaginades que ens obren a sentits i valors alternatius als del mercat. Treballant totes aquelles matèries vinculades a les Humanitats per mostrar-nos la contingència i el relativisme de les nostres realitats i obrir, per tant, portes a altres mons possibles. Parant especial atenció a:
    • 1) Herstory: història de les dones, revisió en perspectiva de gènere de la Història, suposadament universal, narrada desde l’androcentrisme. Deconstrucció i construcció d’una Història Universal. Aportacions de les dones en ciència, literatura, art, la història de les dones i dels col·lectius minoritaris i nous construcció de nous relats històrics. 
    • 2) Feminismes: història i crítica de les lluites feministes, de les seves fites, de les seves interseccions i contradiccions amb altres lluites i moviments com el moviment obrer, l’antiesclavisme, l’antiracisme o el decolonialisme.
    • 3) Opressions: història i cultura dels pobles i col·lectius històricament oprimits. La Black history, la cultura gitana, els pobles americans i la colonització, el moviment obrer, les persones amb diversitats funcionals…
  • Amb exercicis periòdics i rituals d’anàlisi del discurs: fent anàlisi i crítica dels mites del sistema (emprenedoria, competició, talent, creativitat, lideratge, propietat, consum…) i anàlisi, crítica i pràctica dels seus llenguatges (publicitat, cinema, videoclips, música, art, Instagram…).
  • Amb dialèctica: les assemblees, les reunions, el treball en grup, les conferències, les tertúlies… posant en pràctica totes aquelles formes i metodologies que promouen la deliberació oral, en grup i en públic, ja que són una invitació a absorbir idees alienes, a enriquir i fer molt més complexes les pròpies idees, a posar-les en crisi, a dubtar, a consensuar, a entrar en conflicte, a deconstruir i a reconstruir en col·lectivitat.
  • Donant veu i espai públic a les nenes, noies i les altres veus socialment silenciades (persones racialitzades, persones amb diversitats funcionals…) per ajudar-les a ocupar sense temors l’espai de la paraula oral i pública.
  • Amb classes magistrals i tots aquells formats que permeten construir narracions i argumentacions profundes i complexes.
  • Amb autoavaluació i avaluació formativa: amb reflexió, valoració i, en definitiva, crítica del propi aprenentatge.
  • Amb Crítica de la Crítica i amb Filosofia.
  • …

Documentació i plantejament de l’eix de Pensament a laPrimera Trobada vers les escoles feministes (25 de maig de 2019)

Proposem plantejar l’eix de Pensament amb una doble aproximació:

  • En clau de pensament crític situat, un pensament que dissecciona, desapren, qüestiona i posa en crisi l’(eco)sistema cultural actual i els marcs de pensament naturalitzats que hi ha al darrera, amb els quals interactuem diàriament alumnat, professorat i famílies.
  • I en clau de pensament constructiu situat, un pensament que reflexiona, imagina, visibilitza, crea i posa en acció altres mons possibles, altres formes i marcs culturals transformadors, que posin la vida i la justícia social al centre.

A partir d’aquestes dues aproximacions —una crítica i una constructiva— i per tal d’aterrar a nivell conceptual, de diagnosi i d’acció el pensament en una educació feminista emancipadora, organitzarem el treball del grup en tres preguntes i una sèrie de conceptes, articles o suggerències associades a cada pregunta que ens convidin encetar el debat col·lectiu. Les preguntes que serviran per dinamitzar el treball en grup són, per ordre, les següents:

Pregunta 1: què ens preocupa d’aquest eix? Per què els pensament crític i el pensament constructiu són importants en el context social i educatiu actuals?

Per a respondre aquesta pregunta, proposem pensar des dels sistemes de discriminació i opressió que configuren el nostre pensament i la nostra societat actual (patriarcat, capitalisme, eurocentrisme i racisme, capacitisme, neoliberalisme cultural…) i aquelles formes culturals en què es materialitzen i manifesten i que toquen de ple a l’alumnat, el professorat i les famílies (Instagram, videojocs, futbol, videoclips, proves de competències bàsiques…). I també a la inversa: pensar des de les propostes transformadores (feminismes, ecologisme, antiracisme, anticapacitisme…) que reformulen el nostre pensament i aquelles formes culturals en què es materialitzen. Us copiem a continuació alguns articles suggeridors en aquesta línia per si els podeu anar llegint abans de dissabte:

Pregunta 2: quina és la situació d’aquest eix a l’escola? Hi ha pensament crític i constructiu a les aules? Es treballa prou? Com s’enfoca? Es treballa bé?

La idea d’aquesta segona pregunta és que portem a la realitat de les nostres aules i l’alumnat el plantejament social anterior per concretar-lo i establir prioritats. Quines realitats (situacions, productes culturals…) són aquelles amb què interactuen nenes, nens i adolescents i que cal treballar? Quins temes cal treballar des de la reflexió crítica i constructiva? La imatge personal? La violència masclista? El consumisme? El col·lapse ambiental? A quins cicles i edats afecta? Quins límits i/o oportunitats ens trobem (d’edat, de diversitats funcionals, culturals, socials) per treballar des del pensament i la reflexió?

Pregunta 3: com passar a l’acció? Amb quines metodologies? Amb quins continguts?

La idea d’aquesta tercera pregunta és, per una banda, que posem en comú pràctiques, experiències i propostes dirigides a treballar el pensament crític i constructiu que ja hagin estat realitzades a les nostres aules i, per l’altra, que llancem noves idees, propostes i plantejaments que ens vinguin al cap fruit del debat col·lectiu mantingut. Podeu, per tant, anar pensant en experiències que hagueu dut a terme o que conegueu per exposar-les i, evidentment, venir preparades per intentar idear-ne de noves! Aquestes propostes les recollirem de cara a poder treballar-les i/o compartir-les més profunda i extensament a properes trobades. Algunes suggerències de pràctiques educatives apareixen una mica més amunt, a l’apartat Pràctiques educatives, d’aquesta mateixa pàgina.