Per una educació que posi el col·lectiu i la naturalesa interdependent de les persones al centre, que transiti de la cultura individualista i patriarcal a la cultura de la interdependència, la democràcia i la sororitat.
Introducció
Cos i identitat son potser els dos eixos que ràpidament identificaríem amb una educació en perspectiva de gènere i amb la coeducació. Però una escola feminista vol anar més enllà. Apareix llavors l’eix de la col·lectivitat, un eix que transita de l’individualisme i el patriarcat cap a la interdependència i la sororitat de la proposta feminista. Malgrat que l’existència de la col·lectivitat sovint sembli una qüestió accidental i merament organitzativa de l’educació individual dels nostres fills i filles a l’escola, el cert és que mediar en la construcció de les entitats i les identitats col·lectives, les relacions socials, les relacions de poder i les discriminacions és una de les tasques centrals de l’escola. Les mestres ho saben molt bé: la resolució de conflictes i les dinàmiques de grup formen part del seu dia a dia. Malgrat tot, en aquesta construcció de les relacions socials i les col·lectivitats el sistema social en què vivim ens empeny cap a l’individualisme, cap a la lluita, la competició i la rivalitat, i cap al domini, l’autoritarisme i l’opressió als més dèbils. Són les dinàmiques que formen part de la cultura patriarcal, racista i neoliberal.
Per contra, l’educació feminista posa al centre el col·lectiu, sense entendre que és una contingència accidental de l’educació escolar dels infants, sinó partint de la convicció que la naturalesa interdependent de les persones i que les formes col·lectives d’estar en el món —els diferents nosaltres— són primordials i com a tals cal abordar-les en el context escolar. Hem de reconèixer la nostra naturalesa interdependent i tenir cura de les formes col·lectives d’estar en el món, construir comunitat, ja que és la forma més contundent de plantar cara a la violència del sistema, una violència que en realitat el que fa és apuntar a la nostra fràgil naturalesa social. D’aquí, d’aquesta mirada, neixen la sororitat, la interseccionalitat o l’ètica de la cura i la cooperació, pràctiques i conceptes crucials dels feminismes on, en definitiva, empatitzem i fem nostres les vulnerabilitats i opressions de tots.
Pràctiques educatives
Com es pot fer? Amb quins plantejaments, pràctiques i/o experiències concrets podem aterrar la col·lectivitat, la interdependència i la sororitat a l’escola?
- Amb una aposta clara i contundent per l’escola pública: perquè la pública és precisament la que treballa per a tots sense distinció, la que en els seus principis i valors fonamentals es troba la no segregació discriminatòria.
- Amb el reconeixement de la centralitat de les formes col·lectives: entenent que la comunitat escolar, el grup-classe, els equips de treball, el claustre, l’ampa, les comissions… i totes les formes col·lectives escolars són eixos crucials de la tasca educativa i no pas solucions organitzatives sense més importància.
- Amb una organització escolar i funcionament veritablement democràtics: promovent les assemblees, els debats i els consensos com a eix curricular i pràctica organitzativa. Recuperant la democràcia als claustres (encara que això signifiqui desobeir la llei) i aplicant la democràcia a les aules.
- Fomentant la cooperació: entre alumnes (ajudar a llegir als companys que encara no llegeixen), entre mestres, entre centres. Hackejant aquella dinàmica competitiva entre escoles públiques imposada pels diferents governs i que ha portat, per exemple, a caure en el parany de fer les proves de competències, fer jornades de portes obertes propagandístiques o cobrar als companys de la pública per compartir coneixements de pedagogies innovadores.
- Eliminant, com proposava Ferrer i Guàrdia, exàmens, premis i càstigs: anul·lant els greuges comparatius entre les persones i les organitzacions i aquelles eines que fomenten la competició i la motivació extrínseca.
- Fomentant l’autogestió de l’aprenentatge a través d’eines i metodologies que trenquen el monopoli del saber i el principi d’autoritat i fan tothom corresponsable de l’aprenentatge: conferències, treball cooperatiu, avaluació cooperativa, treball per projectes…
- Amb el treball en la resolució de conflictes, les relacions de poder i el bullying: entenent que no són qüestions extraordinàries que cal abordar quan hi ha un conflicte, sinó un eix central (i, per tant, curricular) del desenvolupament social escolar.
- Amb el treball constructiu de les relacions socials, les emocions, els afectes i els desitjos: l’amor, el respecte, l’amistat, la solidaritat… Deconstruint l’amor romàntic i tots aquells constructes culturals que han definit relacions personals i socials opressores i discriminatòries.
- Fomentant la cultura de la barreja i la diversitat, essent revolucionàriament inclusius:
- 1) A nivell estructural: eliminant les eines i eixos de segregació com els concerts educatius, la lliure elecció de centre, els centres d’educació especial, els copagaments de les escoles públiques…
- 2) A nivell curricular, treballant, per exemple, la diversitat dels models de família.
- Reformulant els patis i els espais d’esbarjo per trencar dinàmiques discriminatòries (sovint vinculades al gènere).
- Amb Crítica Política i Social: fomentant la reflexió sobre les formes d’organització polítiques i socials.
- …
Idees i plantejament de l’eix de Comunitat a laPrimera Trobada vers les escoles feministes (25 de maig de 2019)
Com diu Marcela Lagarde: “el feminisme és col·lectiu, cap causa l’ha guanyat una dona sola”. La persona és un ésser comunitari per antonomàsia. Ha sobreviscut i evolucionat gràcies a la comunitat, al suport mutu, el paper de la dona ha estat el de tenir cura de la comunitat per fer-la créixer. La perversió del sistema capitalista, autoritari i patriarcal ha fet que la comunitat esdevingui un espai de control i dominació. Un espai de desigualtat on l’estat ha donat preponderància a l’individu per sobre del bé col·lectiu.
La DICOTOMIA individu o col·lectiu són postures enfrontades? Podrien ser complementaries? Cada una aporta lectures i anàlisis de sistemes de funcionament social que estan en tensió, per això el feminisme com a model organitzatiu qüestiona a l’estat que es presenta laxo i còmplice , per no fomentar les condicions per afavorir que les dones i les persones visquin respectant els nostres drets.
La lluita dicotòmica la troben a l’escola, espai de socialització i de modelatge social. La mirada feminista apunta a l’escola que potencia l’aprenentatge de pràctiques democràtiques, escola de participació, de presa de consciència i de decisions. Les comunitats educatives han de ser un puntal de referència i un valor que des del paradigma feminista obri llums de reflexió i transformació. La cura, la cooperació, l’ajuda mútua, la coeducació, la posició publica en contraposició del món privat.
L’organització, les relacions socials i de poders són qüestionables des de la perspectiva feminista que vol lluitar contra l’imperialisme de la veu del més fort, la competitivitat vers la complementarietat i la cooperació. Prendre consciència de la nostra transcendència col·lectiva. Com afecta el rol que prenc el grup, com arriben a acords, el consens, el diàleg i el sentit crític acceptat i valorat, la democràcia.
Vivim dia a dia la falsedat de la comunitat, l’administració utilitza falsament el terme comunitat educativa, la buida de sentit i utilitza les estructures comunitàries com a corretatge de transmissió. Ens cal lluitar contra aquesta tendència perniciosa i dolorosa. Docents, famílies, alumnes, ciutadanes
Les lluites són col·lectives i no poden aconseguir-les individualment. Una lluita feminista és de totes les persones. Hem de recuperar la democràcia als espais educatius. El neoliberalisme ens ha robat i ens hem deixat robar.
Hem de repensar el concepte i la pràctica comunitària des de l’escola cap a la societat. Visibilitzar el valor transformador de la comunitat.
- Recuperar el poder de la paraula.
- La capacitat de decisió. Ser
mestre, educador i no proletaris del sistema educatiu.
Ensenyar a viure en llibertat, responsabilitat i compromís de feina. - Viure el fet col·lectiu com propi i transcendental Des del pensament crític i la resolució del conflicte.
- Les assemblees com espais de debat.
Organitzarem el treball a partir de tres preguntes, amb un previ mapa conceptual socialitzat:
- Què ens preocupa d’aquesta eix?
- Quina és la situació d’aquest eix a l’ escola?
- Com passar a l’acció. Amb quines metodologies? Amb quins continguts?
Alguns articles, videos i documents de treball de l’eix:
- Guia per a la reestructuració coeducativa dels patis escolars, a càrrec del Departament d’Igualtat de la Mancomunitat Ribera Baixa. Link: https://lariberabaixa.es/wp-content/uploads/2018/05/Guia_Patis.pdf