14 d'abril de 2019

Identitat

Per una educació que posi la construcció de les identitats personals al centre, que transti del binarisme home-dona a la diversitat de gènere i d’identitats tot fomentant l’empoderament femení, la construcció de noves masculinitats no agressives ni opressores i situant al centre la perspectiva anticlassista, antiracista i anticapacistista.

Introducció

L’eix de la identitat parteix del binarisme de gènere (home-dona) i transita, en l’escola feminista, cap a la diversitat de gènere i, encara més enllà, la diversitat i la complexitat de totes les identitats. Una de les tasques prioritàries de l’educació formal és la d’acompanyar els nostres infants i adolescents en la construcció de les seves identitats personals i fer-ho a través de la seva educació emocional, intel·lectual i social. En aquesta construcció, la identitat de gènere està absolutament obviada malgrat que juga un paper cabdal que ho travessa i ho condiciona tot des del mateix moment del nostre naixement. En la construcció de la nostra identitat se’ns imposa el binarisme home-dona, una construcció cultural que limita el nostre desenvolupament personal i alhora estableix una relació jeràrquica que atorga als homes el poder i discrimina radicalment les dones.

L’educació feminista reclama la centralitat la construcció de les identitats personals dins la tasca educativa, situa al centre la perspectiva de gènere a l’hora d’acompanyar els nostres infants i adolescents en aquesta trajectòria i pretén acompanyar en l’empoderament femení, la construcció de masculinitats no agressives ni opressores i, més enllà d’això, subvertir els mandats binaristes i discriminatoris per transitar cap a la diversitat de gènere i finalment cap a l’eliminació del gènere com a categoria identitària. Contempla, alhora, la intersecció d’altres eixos com la raça, la classe o les capacitats i totes les complexitats que ens configuren com a persones, tot ajudant a construir identitats lliures de categories, identitats en tant que persones, a través de les diversitats, la inclusió i la tolerància.

Pràctiques educatives

Com es pot fer? Amb quins plantejaments, pràctiques i/o experiències concrets?

  • Amb una revalorització de les feminitats: promovent la igualtat i l’empoderament femení, trencant l’estereotip tradicional passiu i oprimit, recuperant la història de la dona i la història de la seva discriminació.
  • Amb acompanyament en la construcció activa de masculinitats alternatives: deconstruïnt l’estereotip masculí normatiu masclista, reassociant la masculinitat a les feines de cura.
  • Treballant la diversitat de gènere i les altres diversitats: d’origen, de capacitats, de classe… posant en valor les diversitats, com a punt de partida ric i fonamental.
  • Treballant els codis de vestimenta: per aprendre a respectar les persones independentment de com vagin vestides, relacionant la llibertat individual de cadascú amb els mandats de gènere socialment imposats.
  • Amb joc simbòlic: forçant la subversió de rols de gènere a través del joc simbòlic. Per exemple, que les nenes juguin a cotxes i construccions i els nens a perruqueries i a cuidar bebès.
  • Trencant amb les inèrcies de gènere a l’hora de recomanar itineraris d’estudis.
  • No separant els banys de nens i nenes.
  • Potenciant els esports mixtos.
  • Amb Crítica de Gènere i de les Identitats: treballant la reflexió sobre constructes culturals com el binarisme, els estereotips de gènere o les jerarquies de gènere, i sobre les lluites feministes i LGTBI, i les altres lluites identitàries com la racial, la religiosa o la cultural.

Documentació i plantejament de l’eix d’Identitat a la Primera Trobada vers les escoles feministes (25 de maig de 2019)

La identitat és una manera de ser en el món. Es negocia constantment al llarg de la vida. Es defineix socialment perquè es produeix com una experiència viva de participació en les comunitats. Des d’una perspectiva interseccional, els eixos d’identitat es basen en categories biològiques, socials i culturals com l’edat, el gènere, l’ètnia, la classe, la diversitat funcional, l’orientació sexual, la religió, l’edat, la nacionalitat, entre altres que interaccionen en múltiples i simultanis nivells. Cal pensar cada tret identitari d’una persona com intrínsecament unit amb tots els altres elements per poder comprendre de forma completa la pròpia identitat. A més, en les interseccions dels eixos es generen sistemes específics d’opressió, dominació o discriminació. L’escola, la família i els mitjans de comunicació són agents socialitzadors amb un poder d’influència real en la creació de les identitats de les persones i en la reproducció (o deconstrucció) dels sistemes d’opressió. Ens posem a treballar-hi?

Vídeos

Guies

Altres documents d’interès