Tercera trobada vers les escoles feministes

Quan i on va ser?

Dissabte 7 de maig de 2022 de 9 a 18.30 h
Escola Paco Candel: c/ Aprestadora, 125 (L’Hospitalet de Llobregat)
Inscripcions: aquí

Programa

La Tercera trobada vers les escoles feministes va incloure tota mena d’activitats (algunes simultànies) des de les 9 del matí fins a les 18.30 h de la tarda.

DESCARREGA
El programa amb horaris en PDF aquí.

9 H ACOLLIDA I TRIA DE SESSIONS

10 H BENVINGUDA I XERRADA INAUGURAL >>

BENVINGUDA AMB MERCÈ OTERO VIDAL, pionera de la història, la genealogia i les experièncias coeducatives al nostre país, creu de Sant Jordi i amiga d’Escoles Feministes.

LES TREBALLADORES INVISIBILITZADES DEL SISTEMA EDUCATIU: CUINA, NETEJA, MONITORATGE… TESTIMONIS I ORGANITZACIÓ COL·LECTIVA
El conversatori inaugural girarà al voltant de les condicions laborals i simbòliques d’aquelles persones les feines de les quals, ben sovint, queden invisibilitzades als centres educatius. I, precisament per tractar-se d’aquelles feines menystingudes, les de les cures, hem decidit que formin part de la sessió d’obertura. El personal de neteja, cuina, monitoratge… tot i desenvolupar una tasca essencial en la comunitat educativa es veuen sovint ocupant un rol secundari, menystingut quan no absolutament invisible. En alguns casos, com és el personal de neteja, ni tan sols participen del claustre, rara vegada se’ls veu a les benvingudes d’inici de curs o als comiats. Són figures clau que, com en altres espais laborals marcats pel gènere i la classe —pensem en les porteries dels habitatges o les feines de cures a les cases— reben una desatenció alarmant pel que fa a la seva remuneració, condicions laborals o consideració simbòlica de la seva funció. Amb aquesta trobada volem posar en evidència tot això i que la seva veu i experiència mostri alternatives viables per evitar la precarització de les treballadores. Un reconeixement imprescindible, més encara, si ens preuem feministes.
Damaris Juan es una noia de 28 anys, mare d’una nena de 2 anys i esperant ser mare al Juliol d’un nen. Feminista, sindicalista de CCOO, delegada del comitè d’empresa des de 2019, no pot amb les injustícies i a més ferma defensora dels drets dels treballadors i treballadores. Treballa a la neteja de les escoles de L’H des de 2017, actualment col·labora al sindicat de CCOO a nivell territorial de L’H , coordina les dones de L’H de CCOO i participa a la federació de l’Habitat de CCOO en plans d’igualtat de Catalunya. .
Mujeres Pa’lante és un grup de dones de diversos països d’origen que hem decidit crear un espai per trobar-nos, reconèixer-nos, acompanyar-nos, ser solidàries entre nosaltres, trobar un camí comú per aconseguir un món millor i més just per a tothom.
Alba Monfort fa diversos anys que treballa com a monitora de menjador a diferents escoles, superprecària, i militant anarquista.
Modera: Maria Viñolo.
feines de cura · invisibilització · capitalisme · externalització · precarietat laboral · sistema

11.30 H SESSIONS SIMULTÀNIES >>

ELS NOSTRES COSSOS, ELS NOSTRES DRETS. PER UNA EDUCACIÓ SEXUAL FEMINISTA I DIVERSA
Descarregar la presentació de Rosa Sanchis en PDF.
En els darrers anys des de cada vegada més sectors compromesos amb l’educació emancipadora, es comença a parlar de la importància de l’educació sexual a les aules. Però ens serveix qualsevol educació sexual? Què trobem sobre el tema als llibres de text? Quins son els efectes d’una educació sexual moralista o heterocentrada?En aquesta taula, la Rosa Sanchis ens parlarà de la importància d’una educació sexual feminista i diversa, de la seva experiència portant-la a la pràctica a les aules de secundària a través del blog Karicies i presentarà la guia “Els nostres cossos, els nostres drets” sobre educació sexual que ha elaborat per la Generalitat Valenciana.
Rosa Sanchis Cudet és professora de català a València, tot i que actualment treballa d’assessora docent a la UEO d’Igualtat i Diversitat. És autora de novel·les i assajos per a adolescents sobre sexualitat i bons tractaments. Amb Tot per amor? va guanyar el Premi Rosa Sensat de Pedagogia, i amb Karícies.com el Premi Soler i Godes d’experiències pedagògiques. Durant més de 20 anys ha treballat l’educació sexual de manera transversal en la seua matèria i també és formadora del professorat en educació sexual. Ha elaborat la guia d’educació afectivosexual “Els nostres cossos, els nostres drets” per a la Conselleria d’Educació.
educació afectivo sexual · curriculum

KURDISTAN: L’EDUCACIÓ COM A FORMA D’AUTODEFENSA
En aquesta sessió viatjarem a la Revolució del Kurdistan: coneixerem els seus orígens, com han aconseguit fer una revolució social i alliberar de l’estat el territori de la Federació Autònoma del Nord-Est de Síria i especialment quin ha estat el paper de l’educació en tot això i quines són les perspectives educatives. A la tornada del nostre viatge i ja aterrades de nou al nostre territori, parlarem de la importància i les possibilitats d’obrir des de les nostres aules finestres a experiències com la Revolució de Kurdistan, on un sistema social basat en la democràcia directa, l’alliberació de les dones i l’ecologia està sent fet realitat.
Comité Jineolojî de Catalunya del Moviment de Dones Kurdes.
sistema · geopolítica · educació emancipadora

ABORDAR EL CONFLICTE AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
El taller tracta de continguts bàsics de l’abordatge de conflictes a l’aula, i en especial la “provenció” de conflictes, ressaltant com prendre en compte algunes especificitats de les persones socialitzades com a homes i com a dones. Està pensat en format de taller interactiu i participatiu.
Cecile Barbeito Thonon, investigadora i formadora en educació per la pau a L’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona. És diplomada en Ciències Polítiques, postgraduada en Cultura de Pau i Salut Mental en casos de violència política i catàstrofes naturals i Màster en Avaluació Educativa.
Modera Alicia Sánchez Valverde, vocal de la Comissió de Coeducació de l’AFA de l’escola Paco Candel de l’Hospitalet de Llobregat i psicóloga.
comunitat · resolució de conflictes

ANÀLISI ANTIRACISTA DE L’ESCOLA INTERCULTURAL: PRESENTACIÓ FANZINE
Per nosaltres, una pràctica educativa orientada a la justícia social implica necessàriament reflexionar al voltant de com ensenyem i aprenem, analitzant les pràctiques dominants i descentralitzant-les. En aquest espai analitzem algunes formes en què es materialitza el racisme, la racialització i la colonialitat dins les institucions educatives.
Cristina Zhang i Fàtima Aatar del Col·lectiu Antiracista AICE (Anàlisi, Investigació i Creació en Educació)
antiracisme · escola intercultural· sistema

COPAGAMENTS: INFRAFINANÇAMENT, POBRESA I COMPENSACIONS PRIVADES DE LES FAMÍLIES A L’EDUCACIÓ PÚBLICA
Descarregar presentació de Belén Tascón, presidenta de l’aFFac: descarregar.
La desinversió econòmica per part de l’Administració en educació pública és un fet que ha impactat en la garantia del dret a l’educació en condicions d’igualtat i equitat, no només per la pèrdua de qualitat de les tasques educatives sinó també perquè representa una font de segregació. En els darrers anys, les famílies s’han convertit en finançadores de l’educació pública a través d’un sistema ja estructural de copagament basat en quotes i aportacions econòmiques de les AMPA/AFA als centres educatius públics. En aquesta taula rodona, l’aFFac presentarà amb dades els efectes d’aquesta desinversió i externalització per part de l’Administració, una professora de secundària explicarà les contradiccions diàries amb què es topen els equips docents de la pública, un tresorer d’institut jubilat abordarà algunes de les realitats de les finances dels centres i comptarem amb el testimoni de famílies que explicaran l’impacte dels copagaments especialment en aquelles famílies que es troben en situació de vulnerabilitat.
Belén Tascón, presidenta de l’aFFac, Joan Martori, tresorer d’institut jubilat, Sandra de Furundarena, professora d’institut, i Carla Lizana, Carola Fuentes i Jordi de Carreras com a famílies de centres públics.
sistema · privatització · copagaments · gratuïtat · dret a l’educació

FÒRUM DE COMISSIONS DE GÈNERE: LA COORDINADORA DE COMISSIONS DE GÈNERE DE LES 12 ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT CUGAT COMPARTIM INQUIETUDS I EXPERIÈNCIES!
Les Escoles Coeducatives de Sant Cugat —coordinadora de les Comissions de Gènere, Coeducació i Feminismes de les AFAs de les 12 escoles publiques de la ciutat— explicarem des de la nostra experiència la creació de comissions mixtes (famílies i mestres), com fer arribar i treballar continguts coeducatius a l’escola, sinergies amb altres agents educatius i Ajuntament local, i com fer arribar la coeducació al municipi, entre altres aspectes. A partor d’aquí convidarem a la reflexió col·lectiva i el debat per enriquir la participación de les famílies en clau feminista en els centres.
Escoles Coeducatives, coordinadora de les comissions de Gènere, Coeducació i Feminismes de les AFAs de les 12 escoles públiques de Sant Cugat. TW @Afescoeducacio IG @escolescoeducatives
comunitat · participació · famílies · comissions de gènere

12:45 H SESSIONS SIMULTÀNIES >>

LA HERSTORY DE LES CIÈNCIES. UNA RELECTURA FEMINISTA I LGTBQ+ DE LES MATÈRIES CIENTÍFIQUES. PROPOSTES D’AULA
Descarregar la presentació de l’Adriana Gil en PDF.
Qui ens parla de ciència i des d’on ens parla? En aquesta xarrada desemmascararem la mirada androcèntrica (i misògina, masclista i LGTBfòbica) envers les matèries de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM). Durant la sessió ens aproparem a la herstory de les ciències, visibilitzarem històries de científiques, més enllà de Marie Curie i presentarem les violències a les quals s’han hagut d’enfrontar, com la llum de gas, el terra enganxós o l’efecte Matilda. A més, oferirem recursos i experiències d’aula que ens ajudaran a construir una nova narrativa feminista i LGTBQ+ cap a una ciència diversa i inclusiva.
Adriana Gil (IES Districte Marítim de València), enginyera de forests i professora de l’àrea de ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques (STEAM)
curriculum · STEAM · herstory

COM TREBALLAR LA MASCULINITAT A L’AULA?
Descarregar la presentació de Teo Pardo en PDF.
Sabem que per generar entorns més igualitaris, per fer prevenció de violències masclistes i per afavorir dinámiques més lliures per tothom, un element clau és el treball de la masculinitat als centres educatius, tant amb relació a l’alumnat com amb el professorat. Sabem també que aquí és on trobem algunes de les resistències més grans a la reflexió i al canvi. En aquesta xerrada parlarem de les dinàmiques de masculinitat que a vegades colonitzen les aules i compartirem estratègies d’anàlisi i d’intervenció per intentar contrarrestar-les.
Teo Pardo és activista trans i feminista i expert en educació sexual feminista amb petits i grans. En l’actualitat és professor de biologia pel Departament d’Educació i formador per diferents entitats i institucions.
identitats · masculinitats · privilegis · resistències

LES BIG TECH I L’EDUCACIÓ, UNA CRÍTICA POLÍTICA I PEDAGÒGICA
Descarregar la presentació de Cecilia Bayo en PDF.
Des de l’any 2010, les infraestructures digitals de l’educació pública catalana estan essent progressivament servides per la multinacional Google. Aquesta dinàmica i política educativa té serioses derives que afecten, entre d’altres qüestions, als drets digitals i l’educació de qualitat de l’alumnat. En aquesta xerrada repassarem les implicacions polítiques i pedagògiques del desembarcament massiu de Google a les aules i mirarem de respondre a la pregunta de com hauria de ser una educació digital crítica.
Cecilia Bayo, membre del del grup de pares i mares aliats amb XNET per la democràcia digital en educació i altres col·lectius que defensen l’educació pública com l’Assemblea Groga de Gràcia i les Escoles Feministes
estratègia digital de centre · drets digitals · educació digital crítica · sistema

QUÈ EXPLIQUEN ELS CONTES? SEXISME NATURALITZAT A TRAVÉS DE LES PUBLICACIONS INFANTILS
Partint dels resultats de l’anàlisi de les biblioteques d’infantil de diverses escoles públiques de Catalunya, reflexionarem sobre conceptes com el sexe i gènere, alhora que posarem llum a tots aquells continguts sexistes, racistes i LGTBIfòbics que naturalitzem des de la primera infància a través de les biblioteques infantils. A l’última part de la sessió aportem recursos de contes i publicacions infantils amb perspectiva de gènere i diversitat. El projecte Biblioteca i gènere, obra el camí de transformació de les escoles cap a la coeducació.
Ana Tutzó Puig, activista feminista, Postgrau Gènere i Igualtat per la UAB, impulsora del projecte Biblioteca i Gènere i Juguem en Igualtat a l’associació Espai i Lleure – L’hora Lliure, on és formadora i des d’on acompanya a diverses escoles i centres en el camí de la coeducació i les pedagogies feministes. Membre de les Escoles Feministes.
coeducació · gènere · identitat · LGTBI · bressol · primària

LA VIOLÈNCIA MASCLISTA A LA PETITA INFÀNCIA
L’educació per la pau i la convivència és un aspecte determinant en tots els projectes educatius de les escoles. Encara i així, els projectes són plens de paraules, de silencis, actuacions, organitzacions, propostes… que es contradiuen amb els objectius inicials. Aquest fet és destacable molt especialment en l’àmbit de la coeducació, on es visualitzen accions de violència dels nens i accions de ser submisa de les nenes; de la mateixa manera que es generen desigualtats entre ambdós gèneres. Des d’aquesta perspectiva, el Centre d’Atenció a la Dona de l’Ajuntament de l’Hospitalet (CAID) va iniciar un projecte fa quatre anys de formació i sensibilització dels equips de mestres. La formació anava dirigida als equips de mestres de petita infància, ja que la desigualtat i la violència de gènere s’inicia des de l’embaràs. Dues escoles bressols municipals de la ciutat (EBM La Casa dels Arbres i EBM La Casa dels Contes), l’escola Paco Candel i la Universitat Autònoma de Barcelona s’afegeixen al projecte que planteja inicialment els professionals del CAID tot iniciant un projecte amb petita infància, equip i famílies al curs 2016-17 que ha possibilitat reflexions, intercanvi i modificacions curriculars que han possibilitat canvis en el projecte d’escola. Durant la sessió, s’explicarà el projecte, s’aprofundirà envers les observacions que hem recollit, les reflexions realitzades i els canvis produïts. Més detalls de la sessió aquí.
Olga del Amo, directora de l’EBM La Casa dels Arbres de L’Hospitalet de Llobregat.
bressol · violència masclista · comunitat · patriarcat

ERRADICAR L’ANTIGITANISME A LES ESCOLES DES DEL FEMINISME GITANO
Membres i participants de l’Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen explicaran el treball i l’impacte que es realitza des de l’entitat i des del feminisme gitano per erradicar l’antigitanisme de gènere i aconseguir la igualtat d’oportunitats, accés i resultats en tots els àmbits de la societat, principalment l’educatiu. L’antigitanisme és el racisme específic contra el Poble Gitano i que afecta de manera interseccional a les dones gitanes, té diverses formes d’expressió i es dóna en tots els àmbits de la societat, també a les escoles. Les famílies gitanes i l’entitat tenim clar que l’educació és la clau per transformar la situació de desigualtat, volem acabar amb les males pràctiques i que s’implementin actuacions que contribueixin a l’èxit educatiu de tot l’alumnat.
Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen, creada en l’any 1999 per dones gitanes i no gitanes i amb perfils molts diversos.
antigitanisme · racisme · comunitat · perspectiva de gènere

14 H DINAR >>

Reserva el menú que farà el col·lectiu Mujeres Pa’lante o emporta’t de casa el teu tupper! Per reservar el menú, consulta la pàgina d’inscripció.

16 H SESSIONS SIMULTÀNIES >>

TAULA RODONA EDUCACIÓ AFECTIVO SEXUAL A PRIMÀRIA
Des d’entorns feministes i des d’espais de promoció de la salut (com la OMS o l’Agència de Salut pública de Barcelona) fa temps que tenim clar que l’educació sexual ha de formar part de totes les etapes educatives des de la petita infància, però és cert que el desplegament a secundària està molt més estès, i a primària està més ple d’incògnites. Com entenem la sexualitat a la infància? Com fer una educació sexual a primària centrada en el plaer? Com rebaixar la por “d’avançar continguts”? Com avaluar si les intervencions funcionen des d’una perspectiva feminista? El Grup de recerca Afin (UAB) i la Sandra Cundines, de l’entitat Sida Studi debatran sobre algunes claus d’aquesta etapa en aquesta taula rodona. SexAFIN és un projecte basat en la antropològica de recerca-acció realitzada pel grup de recerca AFIN (UAB) sobre educació afectivosexual i reproductiva a les escoles de primària. A través de metodologies participatives amb infants, famílies i professorat, s’analitza què saben els infants sobre la sexualitat i la reproducció, com en parlen amb els adults –si és que ho fan–, i com parlen amb les infants sobre el tema pares, mares i mestres. Sida Studi és un projecte que, des d’una perspectiva feminista i de drets, cerca contribuir a generar una transformació social i política que asseguri que totes les persones puguin gaudir de la seva sexualitat de manera plaent, saludable i lliure de violències masclistes.
Sandra Cundines Antelo és antropóloga i feminista. Realitza recerques avaluatives a SIDA STUDI des de 2018.
Bruna Alvarez, doctora en Antropologia i coordinadora del projecte SexAFIN. Educació afectivosexual i reproductiva a les escoles de primària. (AFIN-UAB).
Estel Malgosa, antropòloga i investigadora predoctoral sobre Sexualitat i Infància a Catalunya (AFIN-UAB).
educació afectivo sexual · dret a l’educació · igualtat · violències · desig · primària

TAULA RODONA EDUCACIÓ AFECTIVO SEXUAL A SECUNDÀRIA
Aquesta sessió consistirà en un intercanvi d’experiències i estratègies, compartirem els continguts treballats a les aules d’ Edu Afect Sex a secundària, els canvis sexo-afectius en la transició infància-joventut, el patriarcat, el consentiment, el plaer, les xarxes socials i la pressió estètica, com i on aprenem sexe i afectivitat (amistats i porno), la menarquia i l’espermarquia, les infeccions de transmissió sexual i els mètodes anticonceptius, els mites i els tabús, la violència de gènere, les noves maneres de ser noi… Parlarem de l’experiència del professorat en aquest espai d’aprenentatge on hem hagut de deconstruir molts estereotips i tabús. Sovint estem co-construint amb l’alumnat aquest espai d’educació sexual i afectiva. La necessitat de crear espais on parlar de sexualitat i afectivitat més enllà dels referents més normatius: sèries, famoses, influencers, esportistes. Crear aquest espai d’aprenentatge realment inclusiu on tinguin cabuda totes les sexualitats i afectivitats, incloent la diversitat funcional i la sexualitat, l’asexualitat, les sexualitats que no es defineixen tenint en compte que les i els adolescents estan en construcció i la identitat sexual, de gènere i el desig també l’estan construint. I en definitiva, de la necessitat de parlar de les sexualitats diverses en tot allò que parlem amb l’alumnat.
Irene Choimet és psicòloga i orientadora educativa a un institut de Santa Coloma on fa classe d’optativa d’EAS a 3r d’ESO i és referent de coeducació (àmbit professorat). També forma part de la comissió de gènere de l’escola de la seva filla (àmbit famílies). Marta Caño treballa a l’Institut Maria Espinalt de Barcelona, és biòloga i des de fa 4 cursos és la referent de la Xarxa Activa de Joves per la igualtat a l’institut, una xarxa que dinamitza la plataforma contra les violències masclistes, formada per diversos instituts de Barcelona i que té l’objectiu de prevenir la violència masclista entre iguals. Veronica Escurriol és profe de biologia a l’Institut Alzina de Barcelona i forma part de la comissió de coeducació i de l’assemblea de coeducació de professorat de l’institut.
Modera: Sívia Merino i Navalón, activista feminista i experta en pedagogies feministes i educació sexual. Forma part de la cooperativa Candela d’acció comunitària i feminista, on combina intevencions amb joves, amb professionals i coordina altres projectes i campanyes.
educació afectivo sexual · dret a l’educació · igualtat · violències · pornografia · desig · secundària

QUÍMICA, CUINA I ELS SABERS CIENTÍFICS DE LES DONES
Descarregar el material de Núria solsona en PDF.
Entenem per sabers de les dones el conjunt de coneixements que tradicionalment han estat en mans de les dones al llarg de la història i que formen part de la seva tradició cultural. En aquesta sessió explicarem quin és aquest conjunt de coneixements, quins han estat els mecanismes de transmissió al llarg de la història, la seva relació amb el curriculum escolar i ens aturarem, especialment, en la relació entre química i cuina com a via per introduir a les aules els sabers científics de les dones.
Núria Solsona Pairó és química, experta en educació feminista i història de la ciència i pionera en la introducció dels sabers científics de les dones a les aules.
curriculum · ciències · química · sabers de les dones

LA COEDUCACIÓ A CATALUNYA: PRÀCTIQUES DE REFERÈNCIA I REPTES. ON ESTEM I CAP A ON VOLEM ANAR?
Entenent l’educació com una de les eines de transformació més potents de les societats democràtiques, en aquesta sessió s’explicaran els resultats del projecte de recerca “La Coeducació a Catalunya. Pràctiques de referència i reptes”, un encàrrec per part de l’ONG Intered i la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere (PUCVG), desenvolupat durant el curs 2020-2021 de forma col·laborativa entre l’associació EduAlter i el Grup d’Educació i Gènere (GEG-UAB) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Partint del coneixement que aporten les pedagogies crítiques feministes centrades en la presa de consciència crítica i el compromís ètic per subvertir les desigualtats de gènere (hooks, 1989), aquesta recerca té un doble objectiu. D’una banda, (i) visibilitzar pràctiques de referència en matèria de coeducació en centres d’educació secundària d’arreu de Catalunya des d’un enfocament d’Educació per a la Justícia Global i, de l’altra, (ii) fer incidència en les polítiques públiques a partir de generar una anàlisi crítica entorn la normativa que funciona com a marc legislatiu d’aquestes pràctiques en el context català.
Amaranta Garre, Namar Alimbau i ​Neus Garriga, representants de la PUCVG, Edualter i d’Intered, respectivament.
pràctiques coeducacatives · pedagogies feministes · desigualtats de gènere · resistències · política educativa

LA COEDUCACIÓ I LA MIRADA RESTAURATIVA: EINES PER A L’ABORDATGE DE LES VIOLÈNCIES A LES AULES 
Les aules formen part del nostre sistema social i, per tant, no estan exemptes de viure violències. Entendre i copsar la presència de violències basades en el gènere a les nostres aules és clau per a què esdevinguin espais segurs. Com podem fer-hi front?  Quines estratègies posem en joc? És la mitrada restaurativa una eina coeducativa en si mateixa? Posem ulls i sentits a aquesta qüestió, entenent la coeducació com una eina de justícia social i un posicionament ètic professional i personal.
Laia Argimon, psicòloga especialitzada en violències masclistes a l’associació Conexus
violències masclistes · mirada restaurativa · coeducació

RACÓ DE MATERIALS:  CREEM EL NOSTRE PROPI MATERIAL SOBRE SEXUALITAT + CANÇONER PER EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA 
Descarregar la guia de la proposta de Teo Pardo en PDF.
Accedir al cançoner de la Mireia Terol Martí: el trobareu seguint aquest enllaç.
Creem el nostre propi material sobre sexualitat: En aquest espai l’alumnat de 3r d’ESO de l’Ins Sagrera Sant Andreu presentarà els materials que han creat sobre educació sexual, inspirats per la filosofia d’intervenció peer to peer i que responen a la pregunta: quin missatge sobre educació sexual creus que falta o t’agradaria fer arribar a gent de la teva edat? Veurem fanzines que han estat elaborats com a producte final de l’assignatura trimestral optativa: Sex Fanzine i parlarem de com ha estat el procés de pensament i producció col·lectiva. Teo Pardo és activista trans i feminista i expert en educació sexual feminista amb petits i grans. En l’actualitat és professor de biologia pel Departament d’Educació i formador per diferents entitats i institucions.
materials · educació afectivo sexual · desig · LGTBI · coeducació · secundària
Cançoner per educació infantil i primària: El cançoner LGTBI+ per infantil i primària és un recull de sis cançons de creació pròpia amb personatges d’aquest col·lectiu. També inclou diverses activitats per treballar les cançons des de l’àmbit musical i des de l’àmbit afectivo-sexual i un apartat amb conceptes bàsics per formar en educació afectivo-sexual. Aquest material educatiu neix de la necessitat d’oferir referents LGTBI+ als infants i té l’objectiu de visibilitzar aquestes realitats des de la música. El pot utilitzar tant una especialista de música, com una tutora, una educadora de lleure, fins i tot a casa amb la família! Mireia Terol Martí, mestra d’educació infantil i primària amb l’especialitat de música. Sempre li ha agradat crear materials didàctics i fer activisme del col·lectiu LGTBI+ des de l’educació.
materials pedagògics · educació afectivo sexual · LGTBI · coeducació · infantil · primària

• 

• 

17.15 H SESSIONS SIMULTÀNIES >>

EL POTENCIAL PEDAGÒGIC DELS ARXIUS I LA MEMÒRIA FEMINISTA I LGTBIQ+
Descarregar la presentació de l’Olga Maroto en PDF.
En aquesta sessió reflexionaré sobre el valor dels arxius i les històries vivencials feministes i LGTBIQ+ en la (re)construcció de la nostra memòria col·lectiva. Mostraré les possibilitats de l’arxiu com a eina pedagògica i l’oportunitat que representa per tractar qüestions com els drets civils, la diversitat sexual, de gènere i familiar, la interseccionalitat, la coeducació o els drets sexuals i reproductius. Desempolsegarem materials d’arxiu per incorporar-los a l’aula!
Olga Maroto Delgado és Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania per la Universitat de Barcelona, el seu àmbit d’investigació es centra en els arxius LGTBIQ+ i feministes de la ciutat de València
curriculum · arxiu · memòria

PER QUÈ ÉS IMPORTANT PORTAR L’EDUCACIÓ MENSTRUAL A LES AULES? QUAN I COM FER-HO?
L’Educació menstrual és una eina d’autoconeixement i empoderament per les noies i persones menstruants i per tant reflexionarem sobre la necessitat i importància de incloure-la en el currículum educatiu, com a un aspecte més de l’educació sexo-afectiva. En aquesta xerrada parlarem com tractar la menstruació i cicle menstrual des d’una visió positiva, natural i integral, com adequar aquesta temàtica a les diferents etapes i nivells educatius i s’explicaran diversos materials i recursos que ens poden ajudar en aquest procés.
Victoria López Benito, docent de secundària de l’Institut Terra Roja i creadora del projecte Hystera sobre salut femenina i co-fundadora de l’associació de cultura menstrual “La vida en rojo”. 
cos · curriculum · educació afectiva i sexual

LECTURES COEDUCATIVES, PROGRAMA DE LECTURES FEMINISTES AL LLARG DE TOTA LA SECUNDÀRIA PER UNA VISIÓ GLOBAL I ÀMPLIA
Lectures coeducatives és una proposta transversal de programa de lectures feministes pensades per treballar-se al llarg dels quatre cursos de la secundària a l’hora de Cultura i valors, de manera que en finalitzar aquesta etapa de l’educació obligatòria l’alumnat tingui una visió global i amplia sobre el tema. La proposta pretén fomentar la mirada feminista de l’alumnat i potenciar la lectura a l’aula. Les lectures van acompanyades d’una guia didàctica amb activitats de comprensió i reflexió que ajuden el professorat en la lectura dels llibres. Les lectures proposades són: Diari lila de la Carlota (1ESO), Tothom hauria de ser feminista (2ESO), Si es amor no duele (3ESO), La Trena (4ESO) i Mossegar la poma (Batxillerat).
Paula Martínez Alcalá, doctora en Microbiologia i en Biologia per la UAB, és professora de Biologia i geologia a l’INS Canigó d’Almacelles. Laura Dejuan Gonzalez, llicenciada en filologia clàssica per la UB, és professora de llatí i castellà a l’INS Canigó d’Almacelles.
cultura i valors · lectura · curriculum

PROJECTES DE CENTRE AMB PERSPECTIVA COEDUCADORA GLOBAL: TRES INSTITUTS PÚBLICS EXPLIQUEN LA SEVA EXPERIÈNCIA
Descobrim els projectes de centre en clau coeducadora de l’Institut Esteve Terrades de Cornellà de Llobregat, l’Institut Celestí Bellera de Granollers i l’Institut Alzina de Barcelona.
Partint d’una visió panoràmica dels últims 30 anys en la pràctica feminista, de l’experiència personal d’una professora de secundària i de projectes i aliances compartides amb companyes i alumnes, la intervenció de Rosa Maria Aznar presentarà el projecte de centre de l’Institut Esteve Terradas de Cornellà de Llobregat, un projecte coeducador global amb propostes de present i de futur. Rosa Maria Aznar Garcia sempre ha entès la seva pràctica educativa com una aposta contundent i radicalment feminista. Des dels inicis de la seva carrera docent ha buscat aliances amb altres companyes de professió i també amb l’alumnat per tirar endavant projectes coeducatius com els de l’Institut Esteve Terradas i ho ha fet des de diferents espais, com aquells en què participa actualment: el grup de Coeducació de Ca la Dona, els grups de treball de Coeducació i Ciutadania del DHIGECS de la UB, el d’Educació feminista de l’associació Rosa Sensat, i la formació de professorat a programes engegats pel Departament d’Educació com el “Coeduca’t amb el currículum” i “Prevenció de violències masclistes entre l’alumnat”. Rosa Maria Aznar Garcia, professora de Ciències Socials a Secundària des de fa 30 anys, actualment treballa a l’Institut Milà i Fontanals del barri del Raval de Barcelona.
Àngels Candela va estar  al GT DHIGECS-UB Coeducació i Ciutadania.Actualment està  al GT DEMD (Exili, Deportació, Holocaust) (Dep Educació-Memorial Democràtic) impulsant la Comissió “Gènere i Memòria.“Forma part del GT Educació Feminista, de l’Escola de Mestres Rosa Sensat.Està  en el grup de formadores de professorat del programa del Dept. Educació Coeduca’t amb el currículum.També en l’equip de formadores de professorat i tallers per a famílies del Dept. Educació (famílies): Prevenció de Violències Masclistes. A l’institut l’Alzina, en la Comissió de Coeducació – Assemblea de professorat i Grup Impulsor Ens parlarà  de la seva experiència de feminisme a l’aula i al centre educatiu, basada en l’experiència en 3 instituts: al Torrent de les Bruixes (Santa Coloma): feminisme a l’aula; a l’IES Salvador Espriu: Projecte de coeducació, i a l’IES L’Alzina: la comissió de Coeducació. La participació de l’alumnat (vídeo, probablement amb participació d’alumnat).
Maria Cristina Furió Rubio, Politòloga especialitzada en estudis de gènere i polítiques d’Igualtat transversal de gènere, va començar la  carrera al sector de l’educació i cooperació per al desenvolupament a Europa. Tornada a Espanya, inicià carrera com a agent d’Igualtat a l’àmbit de govern local, per després fer un gir de 180o i iniciar-se com a docent a l’ESO i Batxillerat, en l’especialitat de ciències socials. Des de llavors, ha treballat per enfocar la tasca docent, tant a nivell de matèria com des de la tutoria o el treball de centre, des de la perspectiva de gènere, fomentant la integració de la coeducació de forma integral. Des de 2019, aquesta labor la compagina com a formadora del Programa «Coeduca’t» del Departament d’Educació, on participa en la formació de personal docent en els principis de la coeducació i la mirada feminista a l’Educació. Al 2021, ha co-creat una associació especialitzada en la formació i assessorament en perspectiva de gènere i coeducació. 
Alicia Moreno Conde, Traductora – intèrpret, després d’un temps dedicada plenament al món de les llengües i la traducció, comença la seva carrera com a docent l’any 2007 formant part de l’equip directiu del centre a partir de 2008 com a coordinadora pedagògica. Formada en gestió i direcció de centres escolars, s’inicia a la direcció de l’Institut Celestí Bellera l’any 2017. La seva voluntat transformadora i la seva preocupació per la coeducació i els feminismes li arriba de la seva experiència professional i personal (és neta de la Margarita Manso iniciadora del moviment de les Sinsombrero) i, especialment, de la seva observació i coneixement any rere any de l’alumnat; motiu pel qual inicia un període de formació en coeducació i pren la decisió participada amb el claustre de fer de la coeducació un pilar al seu institut, el Celestí Bellera.
Des de l’Institut Celestí Bellera us explicarem la diagnosi i el pla de treball desenvolupat aquests anys  concretant en: procés d’acollida i implementació del projecte de coeducació a l’Institut Celestí Bellera, fases del procés i actors del procés (famílies, ex.alumnat, alumnat, professorat i ED), fites i accions més importants assolides els últims 2 anys, formació del professorat i reptes per als propers anys.
projecte de centre · coeducació · secundària · sistema

TAULA RODONA PEDAGOGIES DE LA DIVERSITAT CORPORAL
Descarregar el material de Patricia Carmona per aprofundir sobre la diversitat funcional en PDF.
En aquesta taula conversarem una activista gorda, un activista trans, una activista intersex i una activista de la diversitat funcional vinculades a l’educació sobre com es parla dels cossos a les aules, sobre quins cossos estan representats i quins no als llibres, les cançons o les unitats didàctiques de biologia, sobre com es construeix la normativitat corporal des de la pedagogia i sobre quins son els efectes d’aquestes pedagogies del desconeixement de determinats cossos. També parlarem de maneres possibles d’incloure la diversitat corporal a les aules.
Laura Vila Cremer Actriu i activista intersex. Forma part del col·lectiu “i de intersex”, i del col·lectiu escènic “Que no salga de aquí“, amb el qual acaba d’estrenar “Hermafrodites a cavall o la rebel•lió del desig”. A més, treballa en l’àmbit del Teatre de les Oprimides a NUS cooperaitva, amb un contacte quotidià als instituts i amb adolescents.
Mercè Nebot Ventura és activista transfeminista, bollera, gorda i professora de secundària. També és mare i membre del col.lectiu d’autogestió pedagògica La Pinya.
Teo Pardo és activista trans i feminista i expert en educació sexual feminista amb petits i grans. En l’actualitat és professor de biologia pel Departament d’Educació i formador per diferents entitats i institucions.
Patricia Carmona Hidalgo és activista feminista i de diversitat funcional. És també tallerista i formadora al voltant de temàtiques que travessen els cossos i els desitjos. Ha format part del col·lectiu de dança integrada Liant la troca i actualment es dedica a la performance juntament amb altres artistes.
gordofòbia · intersex · trans · diversitat corporal