Crònica fotogràfica de la Segona trobada vers les escoles feministes

Dissabte 16 de novembre ho vam aconseguir: vam repetir una trobada màgica plena d’esperança de transformació social, plena d’energia, de sabers, d’història… Vam continuar el camí vers una educació pública que, allunyada dels focus mediàtics de la innovació de cartró pedra, vol posar en les seves bases un discurs polític i social veritablement emancipador que situi la vida al centre. Més de 450 persones inscrites: professores de secundària, mestres d’infantil i primària, professores de formació professional, monitores, educadores socials, mares, pares, investigadores… L’Escola Pegaso es va omplir de ganes d’aprendre i de construir una educació transformadora. El camí vers les escoles feministes continua. Aquesta n’és la crònica fotogràfica.

L’ACOLLIDA!
La trobada va ser organitzada per un equip de prop de 20 persones, docents, mares, pares i col·lectius que apostem per la transformació educativa de l’escola pública des d’una mirada feminista. Som un espai comunitari, autoorganitzat i horitzontal, independent d’institucions i entitats privades, que amb un pressupost de 60 € i mooooooltes ganes i energia, vam muntar un programa espectacular i el dia 16 de novembre de 2019 a les 9 en punt del matí, vam obrir les portes de l’Escola Pegaso!!!

CONVERSA INAUGURAL. DUES DOCENTS PIONERES DE L’EDUCACIÓ FEMINISTA CATALANA: CONVERSA AMB MERCÈ OTERO I CONXA LLINÀS
Mercè Otero i Conxa Llinàs són dues de les protagonistes del binomi feminisme i educació a Catalunya, dues de les dones artífexs de la història, la genealogia i les experièncias coeducatives al nostre país. Sempre és necessari tenir presents els referents per saber que no partim de zero i, en aquesta conversa moderada per la periodista Núria Marrón, la Mercè i la Conxa no només ens van fer reviure el que es va encetar a les Primeres Jornades Catalanes de la Dona el 1976 sinó que ens van parlar també del present i del futur.  Una lliçó magistral! I la sala en ple absolut!

PROGRAMES D’EDUCACIÓ SEXUAL I AFECTIVA
En aquesta sessió es van presentar projectes i experiències sobre educació afectivo-sexual a primària i secundària: la proposta de Programa d’Educació Afectivo-Sexual de la Coordinadora de Comissions de Gènere, Coeducació i Feminismes de les Escoles Públiques de Gràcia (Marta Suero, membre de la Coordinadora de les Comissions de Gènere, Coeducació i Feminismes de les Escoles Públiques de Gràcia ); el Programa Coeduca’t del Departament d’Educació Generalitat de Catalunya endegat per al curs 2019-2020 (Montserrat Payés); les iniciatives pioneres en educació afectivo-sexual d’algunes entitats (amb Teo Pardo, tècnic d’Educació Sexual i Afectiva de Sida Studi); la feina realitzada a alguns centres públics, amb Ainara Llorente, Èlia Serra i Gemma Requena, alumnes de 4rt d’ESO de l’Institut Maria Espinalt. 

DESCOLONITZAR EL SABER. INTERSECCIONALITAT: DINAMIQUES PRACTIQUES PER PRENDRE CONSCIENCIA DELS PRIVILEGIS I LES OPRESSIONS DE GENERE, RAÇA, CLASSE O CAPACITATS
Presentació de diverses dinàmiques per aplicar a les tutories i reflexionar sobre la intersecció de les discriminacions a càrrec del col·lectiu de feministes descolonials Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament.

LES ESCOLES SÓN PER A TOTHOM? DIVERSITAT FUNCIONAL, SISTEMA EDUCATIU I CAPACITISME
Sobre el paper, el sistema educatiu català ha de ser inclusiu. En la pràctica, no hi ha ni finançament ni una veritable cultura educativa de la inclusió. Ni curricularment, ni metodològicament, ni organitzativament ni epistemològicament l’educació pública està preparada per a ser inclusiva i atendre a la diversitat funcional d’acord amb el que són drets fonamentals de les persones. Marta Cruz, mare d’alumnes amb NEE escolaritzats a la pública i membre del Grup d’Ajuda Mútua Inclusiva de Catalunya, va desgranar a la seva xerrada perquè ara per ara les escoles públiques no són per a tothom i reflexionarà sobre propostes per a construir una educació que veritablement inclogui tothom.

LA VOLTA AL MÓN EN 80 REVOLUCIONS
Una experiència de tallers vivencials de crítica social dirigits a tercer cicle de primària des d’una perspectiva interseccional: les sufragistes a Anglaterra, Rosa Parks i la lluita pels drets civils dels negres als EEUU, la vaga de La Canadenca i la jornada de 8 hores, les Madres de la Plaza de Mayo, les Guerrilla Girls… Amb Núria Marron i Cecilia Bayo.

PROJECCIÓ DE GALATÉE A L’INFINI (2017)
Projecció del curt i debat amb l’equip realitzador. Pigmalió, decebut de les dones del seu temps, decideix crear amb les seves pròpies mans una dona immaculada a l’altura de les seves esperes i del seu rang. La criatura satisfaria els seus plaers i proveiria amb mà d’obra al seu regne. Un assaig visual, que tracta de la construcció discursiva del cos orgànic a través de la ginecologia, que fa servir l’bisturi ideològic per modelar gèneres, desitjos i sexualitats. Direcció: Julia Maura, Mariangela Pluchino, Ambra Reijnen, Maria Chatzi, Fátima Flores Rojas. Durada: 17 minuts. 

PER QUÈ L’ESCOLA PÚBLICA CATALANA ÉS PATRIARCAL, CLASSISTA, RACISTA, CAPACITISTA I ACRÍTICA? CONEIX LES EINES INSTITUCIONALS DEL SISTEMA EDUCATIU CATALÀ
Malgrat que docents, monitoratge, famílies, especialistes, personal administratiu, personal de neteja i tants d’altres professionals, dia rere dia, treballen incansablement per l’escola i l’educació públiques, darrera les persones s’amaga un complex puzzle d’eines polítiques i administratives que han convertit l’escola pública catalana en una institució profundament segregadora, jerarquitzada i discriminatòria. Belen Tascón i Cecilia Bayo repassaran aquestes eines perquè aprenguem a identificar-les i revertir-les. 

IDEES I CONCEPTES CLAU DE L’ECONOMIA FEMINISTA I L’ECOFEMINISME. UNA PETITA INTRODUCCIÓ PER A DOCENTS I FAMÍLIES DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA 
Elba Mansilla, investigadora i docent especialitzada en economia feminista i l’economia solidària, ens introduirà en els principis i conceptes bàsics de l’economia i l’ecologia feministes. Què aporten exactament com a enfoc, en què es diferencien d’altres mirades, com es poden traslladar al currículum i el dia a dia de cada centre? 

PEDAGOGIES FEMINISTES A L’ART. GENERAR ALTRES MANERES DE PENSAR I DE FER MITJANÇANT L’ACCIÓ CREATIVA
A càrrec de Roser Pineda, professora de secundària a diversos instituts de Barcelona, on ha participat i dirigit diversos programes de Coeducació i Educació Visual Plàstica i Artística. 

RACISME A L’ESCOLA: VIOLÈNCIES VISIBLES I INVISIBLES PER RAÓ DE CULTURA I PELL 
A càrrec de l’Escoleta Antiracista. Les escoles ensenyen i practiquen el racisme mitjançant diferents eines com el segregacionisme, la parcialitat cultural, la (no) representativitat o la transmissió de certs sabers, entre d’altres. La idea de l’Escoleta Antiracista és posar les persones migrades/racialitzades al centre de les discusions sobre el racisme, ja que són elles les expertes en deconstruir-lo i crear les maneres de combatre’l. Quan les persones migrades/racialitzades entren a una escola per parlar de les seves experiències, estan mostrant que són subjectes polítics i subverteixen una distribució de rols assignats, d’estereotips i de relacions de poder. 

VIOLÈNCIES MASCLISTES A LES AULES D’INFANTIL
L’entrada en la cultura patriarcal s’inicia en la petita infància i, de fet, les criatures d’infantil no es lliuren de viure i reproduir les violències masclistes, sovint a una escala i amb un llenguatge que converteixen aquestes violències en invisibles però igualment actives. Rosalina Alcalde, doctora en sociologia, ens va ensenyar a identificar les violències masclistes de la petita infància i l’experiència de com s’han treballat en escoles bressol de L’Hospitalet de Llobregat.

CORPORALITAT A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
Un grup de treball format per professorat i vinculat al Moviment Educatiu del Maresme va explicar com es treballen les corporalitats a l’educació secundària, dirigit a revisar i conèixer pràctiques educatives concretes i a compartir experiències. 

CARDEDEU COEDUCA, UN EXEMPLE DE PROJECTE INSTITUCIONAL
Malgrat la importància cabdal de la mirada coeducadora i feminista en educació, són molt escasos els exemples actuals de polítiques públiques que es plantegin la coeducació com a eix estratègic global, sistèmic i enxarxat, de manera que es garanteixi una educació amb perspectiva de gènere per a tothom. El municipi de Cardedeu és un d’aquests pocs exemples i Hug Lucchetti , un dels impulsors de Cardedeu Coeduca, un programa iniciat el curs 2016/17, va explicar el plantejament del projecte i el seu desenvolupament a un dels instituts del municipi. Més info aquí.

PROJECCIÓ DE LA MEVA PELL (2018)
Projecció del documental La meva pell i debat amb Judit Aranda (codirectora), Josep Cabayol (productor) i altres membres de la productora. La meva pell és el relat de vuit dones valentes amb arrels, identitats, orígens i sabers diferents. Dones que han viscut l’experiència del procés migratori en primera persona. Dones que han deixat el seu país buscant un futur a Europa i que, moltes d’elles, encara l’estan buscant a causa dels incompliments dels Estats membres de la UE en un mar de “fronteres invisibles”. El documental reflexiona sobre la migració. Posa el focus en l’acollida des del punt de vista de la dona com a supervivent d’una doble discriminació, com a migrant i com a dona, i reivindica el dret a migrar posant-nos a la pell de vuit dones que han exercit el seu dret a la lliure mobilitat. Direcció: Judit Aranda i Carlos Collazos. Producció: SICOM i Entrepobles. Durada: 1 h 33 min.

COM FER ASSEMBLEES I TERTÚLIES?
L’assemblearisme a primària i secundària. Amb Ismael Mengual i Sonia Martin.

LES CIÈNCIES SOCIALS POSANT LA VIDA AL CENTRE. UNA DECONSTRUCCIÓ DE LA MIRADA ANDROCÈNTRICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS
Com despatriarcalitzar el currículum de ciències socials? Xerrada de Nani Hidalgo per donar visibilitat a la mirada androcèntrica i discriminatòria que tenen els continguts en ciències socials i aportar alternatives que el deconstrueixin i el reformulin. En aquesta sessió treballarem tres qüestions: 1) Quina mirada fem amb el currículum i els llibres de text? 2) Quins són els protagonistes de la història. Què i qui deixem fora? 3) Algunes experiències des de l’economia feminista i des de la complexitat de la dinàmica social, tot seguint a mestres com Cristina Carrasco i Dolores Juliano. Nani Hidalgo és professora de secundària, actualment jubilada, especialitzada en la recerca i el treball a l’aula de la Història des d’una perspectiva no androcèntrica. Ha participat en diversos espais de reflexió i elaboració d’alternatives feministes en l’àmbit educatiu i és autora o coautora de llibres de text o recerques d’història amb perspectiva de gènere. Material sessió: descarrega el PDF aquí.

COM CREAR UNA COMISSIÓ DE GÈNERE A LA TEVA ESCOLA O INSTITUT? COM POT TREBALLAR EL REFERENT DE GÈNERE EN EL CONSELL ESCOLAR I EL CLAUSTRE?
Participen diverses comissions de Gènere de centres públics d’arreu de Catalunya i coordinadores de comissions. Amb Laura Coll i Esther Murillo.

LA INSURRECCIÓ DE LA VULNERABILITAT. PER UNA PEDAGOGIA DE LA CURA I LA RESISTÈNCIA
La nostra societat i les nostres escoles estan formatejades per amagar tot allò que ens limita i ens fa vulnerables. La mort, la malaltia, la discapacitat… són realitats quotidianes que hem après a no veure perquè ens posen davant el mirall de la nostra finitud. Asun Pié Balaguer, doctora en Pedagogia Social i professora del Departament de Psicologia i Educació de la UOC, ens parlarà de la importància de saber veure i reconèixer la vulnerabilitat i com treballar-la a l’aula.

EDUCAR EN LA DIVERSITAT: DECONSTRUÏM ARMARIS
Maria Pujol explicarà quina és la feina que actualment estan fent les associacions LGTBI+, les institucions i l’activisme no institucionalitzat dins l’àmbit educatiu, les necessitats que s’han analitzat després de parlar amb alumnes LGTBI, especialment el fet de deixar d’invisibitzar el col·lectiu LGTBI+ dins de l’aula, i la importància del paper del professorat i l’alumnat per parar la lgtbifòbia dins l’aula. Així mateix, presentarà un seguit de recursos per tal de treballar aquest temes dins el context educatiu i crear un espai “segur” dins del centre. Maria Pujol Fernández és antropòloga social i cultural, treballadora del Centre LGTBI de Barcelona i secretària del Casal Lambda.

Algunes frases de la jornada:

“El racisme no és un problema de convivència, sinó una discriminació que, de la mateixa manera que el masclsime neix del patriarcat, té tot un sistema al darrera que n’estableix les bases històriques, econòmiques i culturals.”

“Hem guanyat les lleis però encara no hem guanyat la realitat.”

“Val la pena construir bé per no haver de passar-nos tota la vida desconstruint.”

“La inclusió no és una qüestió de voluntats o pressupostos sinó de drets fonamentals i justícia social.”

“Per a la gran majoria, que els fills vagin a l’escola és una rutina. Per a una mare amb infants amb diversitat funcional és una oportunitat.”

“L’educació sexual feminista es una eina de transformació social.”

“La lliure elecció de centre no és un dret, és un privilegi encaminat a crear segregacions discriminatòries.”

“El feminisme és una pedagogia independent del patriarcat, del capitalisme i de la violència.”