#AulesLilesCadaDia #PúblicaInterseccional
El passat 14 de febrer des de les Escoles Feministes vam organitzar una trobada de les comissions de gènere, feminismes, coeducació i igualtat dels instituts públics de Catalunya. Era una trobada per compartir experiències i acordar una acció conjunta per a la setmana del 8 de març.
A l’Espai Jove La Fontana ens vam reunir més de 50 instituts públics d’arreu de Catalunya, prop de 250 estudiants i 100 docents que veníem de l’Alt Empordà, l’Alt Penedès, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Baix Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Bages, Osona, el Segrià, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental! Va ser una jornada màgica, plena d’emocions, que sempre recordarem.
I d’aquesta trobada van sortir triades dues accions col·lectives per a realitzar a tots els instituts de Catalunya que s’hi vulguin sumar durant la setmana del 8 de març i dos hashtags per a etiquetar-les:
Acció Llençols · 7 de març
Penjada de llençols reivindicatius a l’exterior dels centres amb frases que recullin amb mirada interseccional els greuges que patim les dones al llarg de la vida.
Acció Bústies · Tota la setmana del 8 de març i la resta del curs
Bústies i/o cartells on compartir les discriminacions viscudes per a treballar-les al llarg del curs.
#AulesLilesCadaDia #PúblicaInterseccional · Hashtags comuns per a les dues accions
El hashtag #AulesLilesCadaDia ens recorda que la lluita feminista es fa als carrers però també als centres educatius i que no és una tasca d’un sol dia, sinó un treball continuat de tot l’any. I el hashtag #PúblicaInterseccional ens recorda que defensem l’educació pública i una educació pública que tingui una mirada feminista interseccional on la lluita pels drets de les dones conflueix i s’intersecciona amb totes les altres lluites i opressions. Volem una educació pública feminista, ecologista, antiracista, anticlassista, anticapacitista i, en definitiva, veritablement transformadora.
Dimarts 7 de març · Acció Llençols
L’Acció Llençols es realitzaria el dimarts 7 de març a tots els instituts de Catalunya que s’hi vulguin sumar i consistiria a penjar en un lloc visible de l’institut un o més llençols on, a més dels dos hashtags col·lectius (#AulesLilesCadaDia #PúblicaInterseccional), es pintaran frases que recordin els greuges que patim les dones al llarg de tota la nostra vida pel fet de ser dones i, des d’una mirada transversal i interseccional, aquells altres greuges que es creuen amb aquests.
Per què un llençol?
El llençol és un element ben present en el moment de la concepció, del naixement i de la mort de les persones. Alhora, és una peça domèstica ben present en la vida de les dones ja que sempre ha estat gestionat per nosaltres, ja sigui rentant-lo als safarejos —els llocs de trobada i d’empoderament col·lectiu d’on ve l’expressió “fer safareig”—, estenent-lo, plegant-lo o fent el llit. El llençol és un objecte físic ben present en el treball reproductiu que fan les dones i alhora un símbol de les seves vides dedicades a la cura i l’economia no productiva. Amb aquesta acció ens apropiem del llençol amb tot el seu simbolisme i el convertim en llenç de les nostres reivindicacions.
Què fem amb el llençol?
Reconvertim el llençol en un llenç reivindicatiu penjat en un lloc visible —la reixa de l’institut, la façana, allí on es vegi— i hi aboquem per escrit tot allò que pel nostre gènere, des del naixement fins a la mort, aquí i arreu del món, ens condiciona, ens limita i ens treu la llibertat.
Per exemple: ens foraden les orelles, ens volen complaents i submises, som tractades com objectes decoratius, s’espera que prioritzem tothom abans que nosaltres mateixes, ens fan servir de ventres de lloguer, som convertides en esclaves sexuals, ens invisibilitzen, ens violen, se’ns tracta com si fossim menors d’edat tota la vida, no se’ns permet anar a l’escola, se’ns condemna a la pobresa, ens obliguen a casar-nos amb homes molt més grans, ens ruixen amb àcid, ens mutilen els genitals, ens tracten d’histèriques i d’exagerades, menystenen els nostres símptomes i la nostra salut, ens paguen sous més baixos, no ens donen credibilitat…
I recordeu! Feu fotografies de l’acció i pengeu-les a xarxes amb els hashtags #AulesLilesCadaDia #PúblicaInterseccional! Podeu etiquetar-nos a IG a @escoles.feministes i a Twitter a @escolesfem!
I paral·lelament també podem muntar El safareig o L’estenedor, un espai assembleari durant la setmana 8M. Els instituts que ho vulguin també poden crear un racó apartat al pati —que es digui “El safareig” o “L’estenedor” i tingui llençols penjats i cadires al mig— per poder-hi fer assemblea oberta cada dia durant la setmana del 8M.
Quan i on?
L’acció i la difusió de l’acció a xarxes es farà al llarg del dimarts 7 de març. Si un institut no pot realitzar-la aquell dia, pot fer-ho al llarg de la setmana. Però és preferible concentrar-lo en el mateix dia per a donar-li més visibilitat. L’espai per a penjar els llençols, ja ho hem indicat, és allí on sigui més visible des del carrer.
Altres informacions
La proposta dels llençols va venir de l’Institut d’Auro de Santpedor. Per commemorar el vintè aniversari de la casa de naixements Migjorn, l’Ajuntament de Santpedor va demanar al col·lectiu Santpedor Art i Cultura (SAC) que s’encarregués de fer una exposició sobre el part amb motiu del 8M. Des del SAC van planificar diferents intervencions artístiques —dansa, vídeo instal·lació, pintura, escultura— al voltant del part i van demanar a l’institut si hi volíen col·laborar agafant com a nexe el llençol. Com que el part és un tema que no toca gaire a secundària, des de l’institut van decidir utilitzar el llençol per plasmar els estereotips i les violències que rebem les dones només en néixer.
–
Tota la setmana del 8 de març i la resta del curs · Acció Bústies
L’Acció Bústies es realitzaria al llarg de tota la setmana del 8 de març a tots els instituts de Catalunya que s’hi vulguin sumar i consistiria en habilitar, en un espai segur de l’institut, una bústia o un cartell on l’alumnat i el professorat hi pugui deixar notes o escriure directament (al cartell) vivències on hagi patit violències masclistes i discriminacions pel fet de ser dones.
Per què una bústia o un cartell?
Per por, per indiferència, per falta de coneixement o per falta d’espais que ho propiciïn, massa sovint als instituts les discriminacions i violències envers les dones són silenciades i invisibilitzades. Això provoca que no es coneguin, no es problematitzin, ni es considerin com un problema social i col·lectiu. Habilitar una bústia o exposar públicament en un cartell vivències reals que hagi viscut l’alumnat i el professorat és, per tant, una eina que facilita la visibilització d’aquestes discriminacions, que permet donar veu a les noies, dones i persones del col·lectiu LGTBIQ+, que ens permet veure que no estem soles i que moltes vivim experiències semblants i, finalment, que permet entomar les problemàtiques i començar a treballar-les.
Què fem amb la bústia o el cartell?
Habilitem un espai segur i públic on se situï la bústia o el cartell. També es poden posar tots dos i que cada alumna i docent triï com vol compartir les seves experiències. Definim, alhora, una data o dates posteriors al 8M on analitzar el que ha aparegut i treballar-ho a les aules. Altres possibilitats addicionals són: donar gomets perquè, al cartell, l’alumnat n’afegeixi allí on hagi viscut situacions semblants; fer-se una fotografia amb la nota d’allò viscut i compartir-la a xarxes amb els hashtags #AulesLilesCadaDia #PúblicaInterseccional.
I recordeu! Feu fotografies de l’acció i pengeu-les a xarxes amb els hashtags #AulesLilesCadaDia #PúblicaInterseccional! Podeu etiquetar-nos a IG a @escoles.feministes i a Twitter a @escolesfem!
Quan i on?
L’acció de la bústia o el cartell es podrà fer al llarg de tota la setmana del 8M i, de fet, l’ideal seria que tingués continuïtat i fos un espai permanent dels instituts. La bústia i el cartell han de situar-se en un lloc segur i visible.
Altres informacions
Compartir les violències que hem viscut és una acció crítica i delicada que ha de ser tractada amb cura i respecte i que ha de tenir un retorn. La bústia, de fet, és una eina utilitzada habitualment a molts centres però massa sovint no genera un retorn i un abordatge per part del cos docent que estigui a l’alçada de les qüestions que s’hi aboquen. És important, per tant, definir també un protocol de treball posterior a la setmana del 8M per abordar tot el que sorgeixi a la bústia. Sinó, entre l’alumnat que hagi compartit els seus neguits més íntims, es generarà impotència i decepció.
–
Dimecres 8 de març · Vaga!
–
Crònica de la trobada del 14 de febrer de 2023 · I Trobada de Comissions de Gènere, Feminismes, Coeducació i Igualtat dels Instituts Públics de Catalunya
Aquestes accions, com us hem explicat, van ser decidides col·lectivament a la I Trobada de Comissions de Gènere, Feminismes, Coeducació i Igualtat dels Instituts Públics de Catalunya del passat 14 de febrer. L’objectiu de la trobada era que les estudiants que formen part de les comissions de gènere, feminismes, coeducació o igualtat dels instituts es poguessin conèixer, enxarxar i intercanviar coneixements, neguits i propostes. I també preparar alguna acció conjunta de cara a la setmana del 8 de març de 2023.
Els dies abans de la trobada, els instituts assistents es van preparar una breu explicació sobre el funcionament de les seves comissions responent a quatre preguntes: Com ens organitzem com a comissió? Quines accions hem fet fins ara o hem projectat fer com a comissió? Quins neguits tenim i/o resistències trobem com a comissió? Què proposem com a acció col·lectiva dels instituts per a la setmana del proper 8 de març?
L’alumnat va poder reunir-se en grups de treball formats per les comissions de 5 instituts i van compartir les respostes a totes aquestes preguntes. Posteriorment es van posar en comú amb totes les assistents algunes experiències o situacions impactants i les propostes per a la setmana del 8M que havien tingut millor acollida per tal de triar-ne una (o dues, com va passar) col·lectiva.
Els grups de treball i les plenàries van estar plenes d’emocions. Les alumnes van poder copsar la diversitat d’estratègies d’organització, problemàtiques semblants i idees d’accions molt diferents. Per a moltes va ser una primera experiència col·lectiva molt emocionant i empoderant. Molt especial va ser el moment en què dues alumnes van demanar la paraula per recordar-nos a totes que era imprescindible introduïr la mirada interseccional a la lluita feminista i a qualsevol acció que féssim perquè, en paral·lel a les discriminacions envers les dones, les diferències de classe social i el racisme també estan sempre presents a la societat i a les seves vides.
I les docents? Per a les docents vam preparar una activitat molt especial en què la Mercè Otero, professora jubilada i activista feminista, i en Teo Pardo, professor de secundària, educador sexual, activista feminista i trans, van mantenir una conversa distesa sobre educació i feminisme a partir de les experiències viscudes.
